El CEEB és avui una realitat que va plantar la seva llavor fa més de trenta anys. Concretament, l’any 1977, un grup d’escoles van decidir organitzar, entre elles, l’activitat esportiva de les escoles de Barcelona que generaven per allunyar-se, d’aquesta manera, del que havia estat fent fins en aquell moment la Falange Española, l’organització encarregada d’organitzar les competicions escolars arreu.
És així com neix l’Institut Català de l’Educació Física i de l’Esport Escolar. Concretament, l’any 1978 es constitueix formalment, integrat per un grapat d’escoles i centres educatius, alguns d’ells ja desapareguts: Escolapis de Sarrià, Escola Aula, Jesús-Maria Claudina Thévenet, CN Pare Poveda, AE La Jota, ETP Clot, FAPAC, Col·legi Casp, La Salle Gràcia, Col·legi Viaró, CN Caixa de Pensions, CN Pere Vila, Escola Salesians de Sant Josep, Sagrat Cor Diputació, CN Torres i Bages, Col·legi Companyia de Santa Teresa, CN Seguidilla, Bosco Meridiana, Col·legi Sant Miquel, CN La Muñeira, CN Cardenal Cisneros, Corazonistas, EPP Diputació, Pare Manyanet, Col·legi-Acadèmia Alpe, La Farga, La Salle Bonanova, Scala Dei, CN Mio Cid, AE La Sardana, Col·legi Claret, Sagrat Cor Vallvidrera, IPSI, Llars Mundet, Sant Medir, Col·legi Virolai, Sant Josep Oriol, La Salle Congrés, Betània Patmos, Jesús Maria Sant Gervasi, Sant Ignasi, Estudios Generales Luis Vives, La Salle Comtal, Sant Gabriel, Sant Adrià, Acadèmia Avellaneda, Escola Formació JA Girona, ENB Joanot Martorell, Liceo Francés, Escoles Franceses, J. Thalabot, Sant Estanislao de Kostka, Col·legi Lestonnac, CN Pérez Sala, Federació INP, CE Voramar i Federació de Pares d’Alumnes d’EGB. La seva primera seu era al carrer Llúria de Barcelona, en un local cedit per les Joventuts Carmelites.
Posteriorment, l’ICEFEE es converteix en el CEEB (Consell de l’Esport Escolar de Barcelona) i s’inscriu oficialment a la recent creada Secretaria General de l’Esport, el 8 de desembre de 1981. La vocació i l’objecte del CEEB des de bon principi és regular, organitzar i promoure la pràctica esportiva dins de l’àmbit i de l’entorn escolar de la ciutat de Barcelona, prioritzant els valors educatius i formatius de la pràctica esportiva, més enllà de la seva dinàmica competitiva. Sense renunciar-hi mai, els integrants del CEEB, pinyol del que avui és El Consell, sempre han apostat per l’esport com a instrument de creixement i de transmissió de valors per als joves de la ciutat.
Ja a l’inici de la dècada dels 90, el CEEB adapta els seus estatuts al Decret regulador de consells esportius de la Generalitat. L’especificitat d’El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona queda palesa en les disposicions addicionals del Decret, on es reconeix el CEEB com l’ens que regula l’esport escolar extralectiu de la ciutat. Era el 8 d’octubre de 1990. Des d’aleshores, el CEEB ha crescut de manera exponencial amb els seus dos darrers presidents: Joan Durà i, des de l’any 2008, Jaume Mora, qui, amb la seva junta directiva i el seu equip de treball, ha donat un impuls a l’entitat fins a convertir-la en referent a molts nivells.
El creixement d’El Consell i la seva veritable dimensió tampoc s’explica sense la presència clau de la Fundació. Inicialment es va concebre, l’any 1999, com un instrument per facilitar la presència de patrocinis i suports, oferint un tractament fiscal a les entitats i empreses més favorable. La Fundació Privada de l’Esport Escolar de Barcelona es constitueix el 22 de juliol de 1999. Durant els primers mesos, des de la Fundació es van oferir serveis a les escoles de diferent perfil, però amb un resultat poc destacable. És a partir de l’any 2007 quan la Fundació comença a desenvolupar activitat esportiva de base social, per acostar-se a sectors de la ciutat de gran vulnerabilitat. És l’esport en el seu estat més pur, com a element facilitador per a la integració d’infants i joves, d’autoestima, . . . com a element, en definitiva, cultural i de socialització entre els que més ho necessiten. Avui, la nova Fundació Privada per l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB), la Fundació d’El Consell, és el gestor i vertebrador del programa Convivim esportivament de l’Ajuntament de Barcelona, després que el consistori recollís l’experiència generada per la mateixa Fundació durant quatre anys amb el programa Un estiu fantàstic. Gràcies a aquest programa, durant els mesos d’estiu milers de nens i nenes sense recursos poden practicar esport en entorns adequats.
Un moment d’absoluta transcendència d’El Consell va ser el canvi de seu social. Al setembre del 2010, el CEEB i la Fundació abandonen les històriques dependències del c. Maignon, on van dur a terme la seva activitat durant molts anys, i es trasllada a la seva casa d’avui: el CEM La Mar Bella.
L’acord amb l’Ajuntament de Barcelona per passar a ser l’operador d’aquesta magnífica instal·lació permet multiplicar les potencialitats des del primer dia i projectar, amb diferents plans, el futur del que és ja la casa de l’esport escolar de la ciutat. Avui, el CEM La Mar Bella té una gran vitalitat, amb un munt d’entitats esportives que hi desenvolupen la seva activitat de manera regular. És ja un referent i un punt de polaritat esportiva dins de Barcelona. Per a El Consell, és el salt del segle XX al segle XXI.
Dues altres baules indispensables d’El Consell són Can Font i ADIA. Can Font és la casa de colònies d’El Consell i, en conseqüència, la casa de colònies de les escoles de la ciutat. Situada en un entorn privilegiat, a Brunyola (Selva), ofereix servei a escoles, grups, etc., molt més enllà del simple allotjament. Un ampli programa de propostes esportives i de relació amb la natura que la converteixen en un marc diferencial de l’ampli ventall d’oferta del sector. Brunyola va passar a ser propietat, primer del CEEB i després de la Fundació, com a aportació fundacional, i va recollir la gestió que inicialment havia fet l’AE L’Eixample. Brunyola és part de la Fundació des de l’any 2009.
Finalment, ADIA (Associació per al Desenvolupament de la Infància d’Àfrica), passa a ser l’ONG d’El Consell l’any 2012. Aquesta entitat, nascuda fa 15 anys a Cerdanyola del Vallès, treballa per implementar diferents programes de suport a la infància (especialment en nens i nenes de 0 a 5 anys), amb problemes de desnutrició, de la zona del Tigray (Etiòpia). Amb l’entrada d’ADIA dins l’estructura d’El Consell, aquest pren un perfil de compromís social global que el dimensiona en molts sentits i que li aporta un caràcter de responsabilitat a nivell de la infància molt més ampli i sensible. ADIA és el que faltava al grup per ser el que avui és.
És clar que la realitat no s’atura aquí. El Consell té projectes, en alguns casos, certament ambiciosos. L’Observatori Sociològic Internacional de l’Esport, Edicions Solidàries, etc., plataformes per projectar el nostre àmbit d’acció internacionalment i també amb una més àmplia relació amb el món cultural. Són només alguns dels camins que ens permeten continuar sent El Consell.
Això sí, sense renunciar mai a la permanent referència i objectiu d’El Consell:
Servir l’esport i servir-se’n perquè els nostres joves puguin créixer en un marc millor i amb uns fonaments més resistents.
Aquesta és la filosofia que impregna el treball i la referència permanent de tots i totes.
